Mittelalter 2006/2
Heft 2006/2    1. Artikel

Chastels-fortezza e citads dal temp medieval en il chantun da Neuchâtel – novas enconuschientschas da l’archeologia

par Jacques Bujard et Christian De Reynier

En il chantun da Neuchâtel devi indesch chastels-fortezza: Vaumarcus, Gorgier, Boudry, Colombier, Neuchâtel, Nugerol, Le Landeron, Valangin, Rochefort, Môtiers e la Tour Bayard da Saint-Sulpice (cf. ill. 1). Tenor las paucas funtaunas scrittas e surtut tenor la toponomastica existivan en il temp medieval tempriv centers signurils carolings en la Val de Nugerol, la Val de Travers ed en la Val de Ruz. A Colombier è la curt carolinga vegnida transfurmada durant il 10avel tschientaner en in chastè-fortezza. A Neuchâtel percunter è vegnî erigî da quel temp in abitadi fortifitgà cun in edifizi da crap cun sala.

En divers lieus dal chantun da Neuchâtel èn vegnids construids probablamain gia en il 12avel tschientaner chastels-fortezza che consistivan mo d’ina tur. Las turs han dimensiuns dad 8 x 8 m fin 12 x 15 m ed èn fin 20 m autas. Sulettamain il chastè-fortezza da Neuchâtel è sa sviluppà en tut autra moda: là è l’edifizi cun sala existent vegnî transfurmà en ina residenza gia durant il 12avel tschientaner.

En il decurs dal 13avel ed a l’entschatta dal 14avel tschientaner sa sviluppan ils chastels-tur a chastels-fortezza cun ina tur d’abitar ed in mir da tschinta. La tur principala cuntanscha ussa dimensiuns da 10 x 20 m. Turs da defensiun per propi datti pir a l’entschatta dal 14avel tschientaner. Ellas han per gronda part da proteger il chastè e da controllar l’access a l’abitadi (p.ex. Le Landeron, Boudry).

L’attatga e la defensiun d’in chastè-fortezza cun armas da fieu rendan dapi il 15avel tschientaner necessari in’amplificaziun dals indrizs da defensiun. La gronda part dals chastels-fortezza en il chantun da Neuchâtel cuntanschan da quel temp lur pli gronda extensiun. Ils chastels-fortezza construids sco gnieus d’evlas sin la grippa na pon dentant betg pli satisfar a las cundiziuns da la nova tecnica d’occupaziun (Poliorcétique). Els na vegnan però betg adattads als novs basegns militars. U ch’il chastè-fortezza vegn abandunà, u ch’el vegn transfurmà en ina residenza signurila nunfortifitgada e surviva uschia il decurs dal temp.

In segund accent da la perscrutaziun archeologica en il chantun da Neuchâtel furma la citad medievala. Il pli vegl abitadi citadin sa sviluppa en il 12avel tschientaner al pe da la residenza da Neuchâtel; el survegn il 1214 il dretg da citad (lettre de franchises). A Boudry, Le Landeron ed a Valangin sa furman abitadis enturn il chastè-fortezza, che vegnan menziunads a partir da la fin dal 13avel fin enturn la mesadad dal 14avel tschientaner per l’emprima giada sco citads. La citad da La Bonneville, fundada avant il 1295 dals signurs da Valangin, è dentant vegnida destruida gia il 1301 da Rudolf da Neuchâtel (concurrenza).

Il plan irregular da la citad da Neuchâtel mussa che l’abitadi è sa furmà e s’engrondî successivamain. Tut auter las citads da Boudry, Le Landeron, Valangin e La Bonneville, che sa sviluppan en il 13avel tschientaner e ch’han plans da la citad regulars (citad-via). Cuntrari als chastels-fortezza vegnan las fortificaziuns da las citads era mantegnidas suenter il 15avel tschientaner e restan per part conservadas fin en il 19avel tschientaner.

Entant che la perscrutaziun archeologica ha pudî registrar bain las furmas e las dimensiuns da las chasas citadinas da Le Landeron, Boudry e Valangin, èsi necessari da meglierar anc las enconuschientschas davart Neuchâtel e La Bonneville.

Translaziun: Lia rumantscha, Cuira/Chur

Bujard, Jacques De Reynier, Christian : Les châteaux et les villes du Pays de Neuchâtel au Moyen Age – Apports récents de l’archéologi
Mittelalter – Moyen AgeMedioevoTemp medieval, Zeitschrift des Schweizerischen Burgenvereins, 11. Jahrgang 2006, Heft 2, .

platzhalter

 
platzhalter
 
 
DE
FR
IT
RO
 
Geschäftsstelle des Schweizerischen Burgenvereins · Blochmonterstrasse 22 · CH–4054 Basel
T +41 (0)61 361 24 44
info@burgenverein.ch / praesident@burgenverein.ch