Mittelalter 2006/3
Heft 2006/3    1. Artikel

Il terratrembel da Basilea da l’onn 1356 – l’andament e las consequenzas d’ina catastrofa

par Werner Meyer

Ils 18 d’october 1356 ha in terratrembel fatg stremblir la regiun da Basilea. Quest eveniment ha fatg istorgia sco "il grond terratrembel da Basilea" e vala sco la pli gronda catastrofa seismica dal temp istoric en il nord da las Alps. L’andament dal terratrembel pon ins reconstruir en grondas parts a maun da las funtaunas scrittas, dals chats archeologics e da las analisas architectonicas. Numerusas dumondas n’èn però betg anc scleridas. Las funtaunas narrativas rapportan tuttas che la citad da Basilea saja vegnida destruida d’ina vart da las stremblidas da la terra, da l’autra vart era d’incendis e d’auazuns da la Birsig. Perquai èsi grev da constatar oz la dimensiun dals donns chaschunads dal terratrembel. Ultra da quai na dastg’ins betg emblidar ch’igl è vegnî construî bler a Basilea durant il 14avel tschientaner. Baselgias e claustras èn vegnidas transfurmadas, edifizis privats e publics engrondids, auzads u modifitgads autramain. Igl è damai strusch pussaivel da differenziar dal puntg da vista archeologic u architectonic las activitads da construcziun enturn il 1360 da las reparaturas dals donns chaschunads tras il terratrembel.

Ma tut en tut ha il terratrembel chaschunà donns enorms. En la citad han la stremblida ed il fieu donnegià ils edifizis da crap e da lain, en las regiuns ruralas las construcziuns autas da crap sco baselgias e chastels. Las simplas chasas da la populaziun fatgas da lain, arschiglia e travs n’ha il terratrembel betg pudî disfar talmain.

Intginas circumstanzas favuraivlas han pussibilità da reconstruir a moda speditiva la citad e da normalisar las cundiziuns da viver. La muaglia dals purs basilais sa chattava sin pastgira il mument dal terratrembel. Quai ha schanegià ils animals e segirà a la populaziun il provediment da charn. La racolta en ils clavads ordaifer la citad da Basilea vegn strusch ad esser stada pertutgada dal terratrembel ed ha curt suenter pudî vegnir vendida sin las fieras davant ils mirs da la citad.

Il 1356, l’onn da la disgrazia, era Konrad von Bärenfels burgamester da la citad da Basilea. El era in um versà ed energic che ha reagî, ensemen cun il cussegl, a moda scorta e decidida. Cun intginas directivas cleras ha l’administraziun politica procurà per ina reconstrucziun speditiva ed uschia evità ina destabilisaziun sociala e la decadenza economica da la citad.

L’uschenumnada "muria dals chastels" en il temp medieval tardiv, chaschunada tras las midadas politicas, economicas, culturalas e socialas, aveva cumenzà en la regiun da Basilea gia enturn il 1300. Divers chastels che n’èn suenter il terratrembel betg pli vegnids reconstruids u mo a moda provisorica, fissan tuttina ids en decadenza en il decurs dals decennis sequents. Il terratrembel ha damai mo accelerà quest process e betg al effectuà.

Translaziun: Lia Rumantscha, Cuira/Chur

Meyer, Werner : Das Basler Erdbeben von 1356 - Verlauf und Bewältigung einer Katastrophe
Mittelalter – Moyen AgeMedioevoTemp medieval, Zeitschrift des Schweizerischen Burgenvereins, 11. Jahrgang 2006, Heft 3, .

platzhalter

 
platzhalter
 
 
DE
FR
IT
RO
 
Geschäftsstelle des Schweizerischen Burgenvereins · Blochmonterstrasse 22 · CH–4054 Basel
T +41 (0)61 361 24 44
info@burgenverein.ch / praesident@burgenverein.ch