Mittelalter 2013/4
Heft 2013/4    1. Artikel

Il grond gust da chastels e museums. Museums en chastels e chastels sco museums en il context da la renaschientscha europeica dals chastels

par Elisabeth Crettaz-Stürzel

Cun il Château de Pierrefonds (Dépt. Oise) en Frantscha, il chastè da Kreuzenstein en l'Austria Bassa e la Hohkönigsburg en l'Alsazia èn vegnids endrizzads a la fin dal 19avel tschientaner trais enconuschents museums neofeudals en chastels. A basa da l'idea da crear monuments architectonics naziunals ha era la Confederaziun republicana construì enturn il 1900 dus chastels medievals sco museums a Turitg (museum naziunal) ed a Berna (museum istoric).

L'epoca, durant la quala tals chastels èn vegnids construids ed auters renovads, vegn titulada oz sco la renaschientscha dals chastels. La paletta da las intervenziuns architectonicas per renovar las ruinas ed ils vegls chastels è stada fitg variada. Perquai èsi difficil da differenziar en la renaschientscha dals chastels tranter las diversas intervenziuns architectonicas sco construcziuns novas, reconstrucziuns, restauraziuns, renovaziuns e conservaziuns. Betg mo la dimensiun da las restauraziuns da la miraglia veglia era differenta, era l'intent dals novs chastels era zunt divers. La renaschientscha dals chastels ha generà construcziuns multifuncziunalas.

La reconstrucziun da las ruinas e dals chastels ertads era stretgamain colliada cun l'aristocrazia sco patruns da construcziun. Ma era la burgaisia e la nova noblezza industriala han imità premuradamain l'aristocrazia ed han cumbinà zunt inschignusamain utopias signurilas cun svilups tecnics moderns. Sco exempels lain nus menziunar il chastè da Landsberg datiers dad Essen (August Thyssen, 1904) ubain il Château de Ripaille (Frédéric Engel-Gros). Il sulet che mancava a questa nova classa sociala (la burgaisia e la nova noblezza) era la tradiziun e l'istorgia, duas qualitads che l'aristocrazia possedeva en abundanza. Esser en possess d'in chastè (nov u vegl) era in'expressiun dal success social.

La renaschientscha dals chastels en l'istorissem pon ins divider en trais fasas stilisticas. En l'emprima fasa romantica tranter il 1820 ed il 1850 èn vegnidas fatgas surtut reconstrucziuns da fantasia spectacularas e popularas fin il di dad oz. Dal 1850 fin il 1880, en la segunda fasa, vulevan ils patruns realisar l'unité de style, damai l'unitad stilistica perfetga resp. la purezza stilistica (le château idéal). E durant la terza fasa, che ha durà dal 1880 fin il 1914, era la finamira quella da vulair realisar reconstrucziuns da chastels tenor l'ideal dal temp medieval «real». Differentas epocas da stil istoricas vegnivan cumbinadas sut il tetg d'in sulet edifizi. Il château composé ha substituì il château ideal.

La renaschientscha dals chastels ha cuntanschì enturn l'onn 1900 ses punct culminant, quai tant areguard il dumber da las reconstrucziuns sco er areguard l'interess general public per chastels e lur perscrutaziun scientific spezialisada (Bodo Ebhardt/Otto Piper). En pli vegniva l'architectura dals chastels influenzada dal stil regiunal e dal moviment da refurma internaziunal en l'artisanadi (Arts & Crafts): il jugendstil ha bitschà il temp medieval. Las perscrutaziuns istoricas ed archeologicas dad Ebhardt han dà a la nova Hohkönigsburg, situada sur la planira dal Rain superiur, la credibladad necessaria e la vardaivladad istorica supponida. In chastè renovà da nov dueva ussa vesair or uschè vegl sco pussaivel e suttastritgar la substanza originala.

Lia Rumantscha (Cuira)

Crettaz-Stürzel, Elisabeth : Die grosse Lust auf Burgen und Museen. Schlossmuseen und Museumsschlösser im Kontext der europäischen Burgenrenaissance
Mittelalter – Moyen AgeMedioevoTemp medieval, Zeitschrift des Schweizerischen Burgenvereins, 18. Jahrgang 2013, Heft 4, 97 - 107.

platzhalter

 
platzhalter
 
 
DE
FR
IT
RO
 
Geschäftsstelle des Schweizerischen Burgenvereins · Blochmonterstrasse 22 · CH–4054 Basel
T +41 (0)61 361 24 44
info@burgenverein.ch / praesident@burgenverein.ch